4 d’abril 2026
Narcís Selles Rigat
Llicenciat en Filologia i doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Forma part del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID/UAB) i de l’Associació Catalana i de l’Associació Internacional de Crítica d’Art (ACCA i AICA).
Dels primers anys vuitanta a mitjan anys noranta va treballar de professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari públic. Durant aquest període va compaginar la docència amb l’activisme sociolingüístic i la militància política i sindical. Des de final dels anys noranta s’ha dedicat professionalment i de manera gairebé exclusiva a la investigació en història de l’art i al comissariat d’exposicions.
Les seves recerques historiogràfiques atenen majoritàriament experiències i situacions que formen part del desenvolupament de la modernitat i la contemporaneïtat artística a l’àrea sociocultural catalana, des de finals del segle XIX als moments actuals.
El punt de vista de l’autor respon a una concepció materialista de la història de l’art, que es vol receptiva tant a l’establiment de connexions amb altres mètodes i disciplines com a les suggestions i als requeriments que deriven dels seus objectes d’estudi.
La seva pràctica com a historiador parteix de la base que si bé l’art presenta un grau variable d’autonomia i uns processos interns propis, aquests atributs sempre es veuen condicionats per factors situats al seu defora, en tant que el camp artístic forma part d’un sistema social complex en què es donen múltiples interaccions entre els seus diversos components.
S’ha interessat sobretot per l’anàlisi de les relacions entre autors, pràctiques i discursos artístics amb dinàmiques culturals, socials i polítiques en uns determinats contextos espaciotemporals. Entre les seves principals línies de treball, es pot destacar l’estudi de grups i moviments artístics d’oposició, les interaccions del camp artístic amb processos de canvi polític o les escriptures sobre el fet artístic contemporani, especialment al voltant de la figura i l’obra d’Alexandre Cirici Pellicer.
Ha rebut el Premi-Beca Ciutat d’Olot (1984), la Beca d’Estudis de la Caixa de Sabadell (1996), la Beca d’Humanitats de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2001), el Premi Espais a la Crítica d’Art (2004), beques de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (2004-2005) i de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2006-2007), el premi de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (2008) i la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes (2012).
Articles publicats en diaris, revistes i webs / Investigació
Marian Vayreda: Idealització i conflicte davant d’una realitat canviant
2003
30-35 pàgines
Col·laboracions en llibres i catàlegs
Entre un món residual i un món emergent
dins Exposició antològica de Marian Vayreda Vila (1853-1903),a cura de Joan Sala
2003
25-31 pàgines
Articles publicats en diaris, revistes i webs / Crítica cultural
Apunts sobre la política artística municipal
2003
1 pàgines
Articles publicats en diaris, revistes i webs / Crítica cultural
Notes sobre el patrimoni urbà i la seva conservació
2003
24 pàgines
Articles publicats en diaris, revistes i webs / Crítica cultural
Salvem les Valls. La mobilització social i la seva pota simbòlica
PHN
2003
Col·laboracions en llibres i catàlegs
Pràctiques artístiques i dinàmica sociopolítica. Apunts sobre la construcció de la imatge de la nova Girona des del camp de l’art
dins Dd. Aa., L’art a finals del segle XX,
2002
117-140 pàgines
Col·laboracions en llibres i catàlegs
L’enlloc és a tot arreu
dins Francesc Torres Monsó,Dominus vobiscum
2002
Recensions de llibres i exposicions
«El camperolat familiar durant el primer franquisme”, és ressenya de Jordi Font Agulló, Arriba el campo! Primer franquisme i actituds polítiques en l’àmbit rural nord-català, Ed. Diputació de Girona, Girona, 2001
2001
153 pàgines
Articles publicats en diaris, revistes i webs / Crítica cultural