4 d’abril 2026
Narcís Selles Rigat
Llicenciat en Filologia i doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Forma part del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID/UAB) i de l’Associació Catalana i de l’Associació Internacional de Crítica d’Art (ACCA i AICA).
Dels primers anys vuitanta a mitjan anys noranta va treballar de professor de llengua i literatura a l’ensenyament secundari públic. Durant aquest període va compaginar la docència amb l’activisme sociolingüístic i la militància política i sindical. Des de final dels anys noranta s’ha dedicat professionalment i de manera gairebé exclusiva a la investigació en història de l’art i al comissariat d’exposicions.
Les seves recerques historiogràfiques atenen majoritàriament experiències i situacions que formen part del desenvolupament de la modernitat i la contemporaneïtat artística a l’àrea sociocultural catalana, des de finals del segle XIX als moments actuals.
El punt de vista de l’autor respon a una concepció materialista de la història de l’art, que es vol receptiva tant a l’establiment de connexions amb altres mètodes i disciplines com a les suggestions i als requeriments que deriven dels seus objectes d’estudi.
La seva pràctica com a historiador parteix de la base que si bé l’art presenta un grau variable d’autonomia i uns processos interns propis, aquests atributs sempre es veuen condicionats per factors situats al seu defora, en tant que el camp artístic forma part d’un sistema social complex en què es donen múltiples interaccions entre els seus diversos components.
S’ha interessat sobretot per l’anàlisi de les relacions entre autors, pràctiques i discursos artístics amb dinàmiques culturals, socials i polítiques en uns determinats contextos espaciotemporals. Entre les seves principals línies de treball, es pot destacar l’estudi de grups i moviments artístics d’oposició, les interaccions del camp artístic amb processos de canvi polític o les escriptures sobre el fet artístic contemporani, especialment al voltant de la figura i l’obra d’Alexandre Cirici Pellicer.
Ha rebut el Premi-Beca Ciutat d’Olot (1984), la Beca d’Estudis de la Caixa de Sabadell (1996), la Beca d’Humanitats de la Fundació Enciclopèdia Catalana (2001), el Premi Espais a la Crítica d’Art (2004), beques de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (2004-2005) i de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2006-2007), el premi de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (2008) i la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes (2012).
Llibres i catàlegs
Joaquim Vicens Gironella
Viure en temps convulsos i crear des dels marges
2022
155 pàgines
Articles publicats en diaris, revistes i webs / Investigació
Fer sentir les parles dels indrets. Dimensió social i política en la pràctica artística de Pere Noguera
2021
681-700 pàgines
Llibres i catàlegs
La imatge impresa en les cultures visuals de l’antifranquisme
Els anys de l’Assemblea de Catalunya
2021
131 pàgines
Col·laboracions en llibres i catàlegs
El no al no i la mirada llarga del corredor de fons
dins Enric Ansesa, a cura de Antoni Alvarez Arana
2020
46-49 pàgines
Llibres i catàlegs
La contracultura. Història i memòries
En coautoria amb Pau Lanao
2020
96 pàgines
Articles publicats en diaris, revistes i webs / Crítica cultural
De dissipacions patrimonials, dirigismes espuris i negligències institucionals
2020
Articles publicats en diaris, revistes i webs / Crítica cultural
Memòria personal sobre la revista Qüern
2020
257-269 pàgines
Col·laboracions en llibres i catàlegs